La profesora Bárbara Alemany recibe la Distinción Cultural “Ciudad de Benidorm” en el pleno institucional del Día de la Comunidad Valenciana
El Castillo de Benidorm ha vuelto a ser escenario del pleno institucional del 9 d’Octubre, con el que Benidorm celebra el Día de la Comunidad Valenciana, y renueva su compromiso con el Estatuto de Autonomía y sus señas de identidad. El pleno, presidido por el alcalde Toni Pérez, ha contado con la asistencia de todos los miembros de la Corporación Municipal y del senador Agustín Almodóbar, de los representantes de los di
ferentes cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado, reinas y damas de las Fiestas Mayores Patronales, así como de una amplia representación de diferentes colectivos sociales y empresariales de la ciudad.
Tras la izada de la bandera de España, de la Comunidad Valenciana y de la Unión Europea, a los sones del himno nacional interpretado por la Unión Musical de Benidorm, la profesora Bárbara Alemany Barceló ha recibido la Distinción Cultural Ciudad de Benidorm, a propuesta de la Junta de Portavoces del ayuntamiento de Benidorm. El galardón reconoce su labor investigadora y divulgadora de diversos aspectos de la historia de Benidorm, así como su trayectoria como profesora y pedagoga en la enseñanza de la lengua inglesa. Su carrera pedagógica la desarrolló en el IES Pere María Orts i Bosch, donde dirigió el departamento de Inglés hasta el año 2011 y organizó exposiciones como “Vivir en Benidorm”, una auténtica muestra etnológica que sirvió para acercar y divulgar cómo era Benidorm antes del boom turístico de los años 60.
“Sus libros como coautora sobre el Castell de Benidorm y la Iglesia de San Jaume y Santa Ana o la biografía de Pere María Orts y Bosch, son ya referencias clásicas para conocer nuestra historia”, tal y como resaltó el alcalde, Toni Pérez, en las palabras de agradecimiento que le dedicó en su discurso institucional.
La intervención del alcalde comenzó poniendo de relieve que “la identidad de ser y sentirnos valencianos, no es excluyente ni nos impide sentirnos benidormeros, españoles y europeos”, una idea que subrayó con una cita de Fernando Savater cuando señaló que “ninguna identidad colectiva en nuestro país, está desligada del resto de identidades españolas ni puede desligarse de ellas sin perder parte de su propia sustancia”.
Recordó también que con este acto institucional se reafirma “nuestra apuesta por nuestra autonomía y por España. Lo hacemos y lo seguiremos haciendo porque se trata de un proyecto común de prosperidad y solidaridad, algo en lo que creemos y que no nos aparta ni un milímetro en la defensa de nuestras señas de identidad, de nuestra autonomía, de nuestras instituciones, nuestra lengua o nuestra cultura, todas ellas amparadas por el Estatuto de Autonomía, en el marco del Estado y de la Constitución Española”.
El primer edil se refirió también a los avances que se han ido haciendo en Benidorm en colaboración con los diferentes grupos políticos municipales y el Consejo Vecinal, así como a la inquietud del sector turístico por “la mal llamada tasa turística” porque “el sector que más riqueza, empleo y prosperidad aporta a la Comunidad Valenciana,-dijo-, no puede ni debe ser penalizado con ese impuesto. Hay que cuidar lo que funciona”, remachó.
Toni Perez recordó también las iniciativas emprendidas para retomar las obras del Centro Cultural, un objetivo de toda la Corporación, y la iniciada para promover la candidatura de Benidorm como Patrimonio de la Humanidad. El edil subrayó, por último, la intensa actividad desplegada a lo largo del último año para poner en valor el patrimonio histórico, cultural, artístico y paisajístico de Benidorm. Se refirió en concreto a la musealizac
ión del Castellum” d El Tossal, a la recuperación de la Torre de Les Caletes y a la programación llevada a cabo en el Huerto de Colón y en el museo Boca del Calvari, con exposiciones como “El legado de nuestros marinos. Benidorm y la marina mercante”, “Almadrabas y sus capitanes”, son algunas muestras “del esfuerzo colectivo realizado para poner en valor nuestra historia y rescatar del olvido el arte de vivir que en otros momentos tuvo nuestro pueblo”.
La programación concluyó por la tarde, a las 18 horas, en la calle Gambo, con la interpretación de la obra “La Conquesta de València a l’any 1238”, a cargo de alumnos del CEIP “Ausiàs March” de Benidorm.
DISCURSO 9 D’OCTUBRE 2017
Antonio Pérez i Pérez, Alcalde de Benidorm
Membres de la Corporació Municipal, Senador del Regne d’Espanya, Jutge Degà.
Guardonats i membres de la Comissió.
Reines i Dames de les nostres Festes Majors Patronals.
Representants d’institucions acadèmiques, d’entitats socials, econòmiques, polítiques, culturals i festeres de Benidorm.
Representants del cossos i forces de seguretat.
Mitjans de comunicació.
Veïns, veïnes i visitants de la nostra ciutat.
Senyores i senyors.
9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana: una data que ens convoca per a celebrar la nostra identitat com a valencians.
Sempre ho hem dit, però sempre convé recordar-ho; eixa identitat, la de ser i sentir-nos valencians, no és excloent ni ens impedix sentir-nos benidormers, espanyols i europeus. La vocació cosmopolita sempre és un bàlsam contra l’exclusió i a Benidorm eixa vocació es té des de que vam nàixer.
De fet, la distinció que enguany recau en la figura de Bárbara Alemany Barceló, és un bon exemple de que es pot tindre una veu i una visió universal de la cultura i de les llengües, sense deixar de costat les nostres arrels, les nostres tradicions i, en definitiva, la nostra forma de vida. Si em permeteu, després tornaré a referir-me a Bárbara i els mèrits que l’han fet creditora de la distinció cultural d’enguany.
Hui, com a punt àlgid d’una extensa programació institucional, este Ple servix per a deixar testimoni que Benidorm reforça el seu compromís amb l’autonomia de la Comunitat Valenciana i l’autogovern en el marc de la Constitució.
És per tant també un homenatge de respecte a Espanya i al marc constitucional, que fem des del sentiment de sentir-nos, benidormers, valencians i espanyols.
A Benidorm, eixa pluja fina, la de sentir-nos part d’un tot en què es respecten totes les singularitats, ha calat de generació en generació.
O com ha deixat escrit Fernando Savater: “cap identitat col·lectiva al nostre país, està deslligada de la resta d’identitats espanyoles ni pot deslligar-se d’elles sense perdre part de la seua pròpia substància”.
Ací, no cal recuperar el que no hem perdut. I el trellat ens convida a seguir apostant per la nostra autonomia i per Espanya. I ho fem i seguirem fent-ho perquè es tracta del nostre millor projecte comú de prosperitat, igualtat i solidaritat, lo millor d’allò en que creiem i que no ens aparta ni un mil·límetre en la defensa dels nostres senyals d’identitat, de les nostres institucions, la nostra llengua o la nostra cultura, totes elles emparades pel nostre Estatut d’Autonomia, en el marc de l’Estat i de la Constitució Espanyola.
Amb tot i això, se molt bé que tots, amb encerts i errors, volem el millor per a la nostra terra, per a la nostra ciutat i les seues gents. Gràcies a això Benidorm és hui una ciutat un poc millor.
Hem passat l’equador del mandat que ens va donar la ciutadania i som molt conscients de que encara queda molt treball per fer.
A Benidorm ja sabem bé el que s’aconseguix a través del diàleg i la participació ciutadana. Ací estan com a exemple els avanços aconseguits amb la col·laboració dels diferents grups polítics i del Consell Veïnal que, reflectits per exemple en els Pressupostos Municipals, en l’Escena Urbana o en la mobilitat, conformen una nova estratègia de ciutat.
S’han fet moltes coses, si, però és molta la feïna que ens queda per davant.
Hui, Benidorm està a l’avantguarda en intel·ligència turística i estem provocant un canvi en la visió distorsionada que alguns encara tenen de la nostra ciutat.
Tornem a ser exemple de sostenibilitat i s’estan assentant les bases per a tindre una ciutat encara més inclusiva i més accesible. L’últim reconeixement, en matèria de mobilitat, el rebíem la setmana passada de mans del Ministeri de Medi Ambient. Un segon premi aconseguit entre més de 460 ciutats de tota Espanya que optaven a eixos guardons. Ens van premiar per la nostra aposta en favor del vianant i del transport alternatiu que suposa fomentar l’ús de les bicicletes i la creació d’una xarxa de carrils bici, actuacions que pot ser a vegades no han sigut ben explicades, però que comencen a ser reconegudes i imitades en altres ciutats.
I no és casualitat. Dies abans, la Generalitat Valenciana havia premiat doblement a Benidorm: a l’Ajuntament pel mateix projecte; i reconeixent també una segona iniciativa al mateix àmbit de la mà del moviment associatiu veïnal. Per això, és just reiterar des d’esta tribuna el agraïment per la implicació d’una part important de la societat civil i especialment del col·lectiu veïnal associat en la millora constant de la ciutat, dels seus espais públics i dels seus servicis.
Gràcies a eixe treball en comú, Benidorm demostra que pot i vol ser una ciutat encara més accessible, més respectuosa amb el medi ambient i, per tant, més sostenible.
Senyores i Senyors: Millorar Benidorm és un repte constant, un treball inacabable que a tots ens compromet.
Un treball col·lectiu el mèrit del qual vull posar en relleu hui ací. Perquè sabeu que no son poques les vegades en que és la pròpia societat civil la que pren la iniciativa, en un gest que cal aplaudir i davant del que cal estar a l’altura.
Així per exemple, esta corporació ha recolzat recentment les inquietuds del sector turístic rebutjant la mal anomenada taxa turística. El sector que més riquesa, ocupació i prosperitat aporta a Benidorm i a la Comunitat Valenciana no pot ni ha de ser penalitzat amb eixe impost al turista.
Cal cuidar el que funciona.
Amb eixe exemple hui vull aprofitar per a fer una crida a tots perquè així, junts, afrontem qualsevol repte que ens oferisca el futur sense oblidar mai d’on venim. Eixa és la clau, un equilibri que ens fa únics i al mateix temps universals.
El Ple del 9 d’Octubre ens convoca per a seguir comprometent-nos amb el que som i el que volem ser i, sens dubte, una bona forma de fer-ho és la posada en valor del nostre patrimoni, ja siga històric, cultural, artístic o natural.
El projecte de museïtzació del “Castellum” d’El Tossal, la recuperació de la Torre dels Caletes i la consolidació del penya-segat als seus peus, o la continuïtat en la programació de L’Hort de Colón i del museu Boca del Calvari, amb exposicions com “El llegat dels nostres marins. Benidorm i la marina mercant”, “Almadraves i els seus capitans” o “Les sénies, sistemes tradicionals de reg en Benidorm” són bona mostra de l’esforç col·lectiu realitzat recentment per posar en valor nostra història i rescatant de l’oblit l’art de viure que, en un o altre moment, tenia el nostre poble.
Eixe és el cami i este és el moment.
Però no vull acabar estos apunts de la nostra acció cultural sense destacar dos actuacions hui intangibles però d’enorme transcendència futura. D’una banda, els avanços fets per a reprendre les obres del centre cultural, objectiu en el que estem compromesos tota la Corporació en ple, i d’altra, el cami iniciat per a promoure la candidatura de Benidorm com a Patrimoni de la Humanitat.
És esta última una feïna en què comptem amb un equip d’experts multidisciplinari, el treball del qual, amb independència del resultat que obtinguem, servirà per a subratllar el lloc que ocupa Benidorm en la història de l’ordenació del territori, de la planificació urbana i de l’exemplar model de ciutat sostenible que representa, com pocs poden fer-ho, la materialització urbana de l’estat de benestar.
Una ciutat que, tal com destaca el Gran Benidorm d’Oscar Tusquets, va ser concebuda com un lloc on es pot viure, treballar, divertir-se, forjar-se un futur i progressar o senzillament disfrutar del descans o del que un ha aconseguit en la vida. En definitiva, un lloc per a fer realitat els més diversos projectes vitals o simplement estimar el que tenim i el que som.
I amb eixe exprés objectiu, estimar el que tenim i el que som i reconéixer-ho, va nàixer fa ara 11 anys la “Distinció Cultural Ciutat de Benidorm”.
Una distinció que, creada en 2006 per este ajuntament, simbolitza la consideració del poble de Benidorm a les persones i institucions que, amb una acreditada aportació al món de la cultura local i valenciana, han fet de les nostres expressions culturals o artístiques, de la nostra llengua pròpia o de les nostres tradicions, l’eix conductor del seu treball i de la seua vocació.
Enguany, la proposta de la Comissió de guardonats, aprovada per unanimitat de la Junta de Portaveus i ratificada pel Ple, recau a títol individual en la senyora Bárbara Alemany Barceló.
Una filla de Benidorm que ha desenrotllat una impecable carrera pedagògica en l’IES Pere Maria Orts i Bosch, on va dirigir el departament d’anglés fins a l’any 2011. Una benidormera que mai ha deixat d’interessar-se i de promoure el coneixement de la història de Benidorm i la seua gent.
La seua és una rigorosa, al mateix temps que tendra, mirada cap a les coses de Benidorm. Bárbara també ha desplegat un enorme treball d’investigació i pedagogia més enllà de les nostres fronteres.
No és estrany que hui siga la primera benidormera a rebre esta Distinció Cultural.
El seu interés es va despertar a mitat de la dècada dels anys 70 estant de lectora d’espanyol en un col·legi d’Anglaterra. Alli, al voler oferir al seu alumnat publicacions sobre Benidorm, va descobrir l’escàs material editat sobre el seu poble, més enllà dels fullets de promoció turística de l’època, fent-se per tant ambaixadora infatigable del seu volgut Benidorm.
Els seus llibres com a coautora al voltant del nostre Castell i l’Església de Sant Jaume i Santa Anna o la biografia de Pere María Orts i Bosch, són hui referència obligada per a acostar-nos a una part de la nostra historia.
I per si tot això no fóra prou, un bon dia va tindre la idea d’organitzar en l’IES Pere Maria la Setmana Cultural “Vivir en Benidorm”, una exposició que molts encara recordem, i que va servir per a acostar i divulgar com era esta ciutat abans del boom turístic dels anys 60. El nou alumnat arribat d’altres latituds, va descobrir llavors les arrels del poble que els seus progenitors havien triat per a llaurar-se un futur millor.
“Si creu vosté que l’educació és cara, prove amb la ignorància”
La cita, de Derek Curtis Bok, expresident de la Universitat de Harvard, em servix per a anar concloent les meues paraules cap a Bárbara i ho faig destacant un fet que, per si només i des de l’àmbit profesional, justificaria l’admiració cap a la seua persona, més enllà de l’afecte personal i familiar.
Encara que molts no ho sabran, quan l’any 2002, sent jo regidor d’Educació, vàrem aconseguir que la Generalitat creara l’Escola Oficial d’Idiomes de Benidorm, Bárbara va ser una figura fonamental. Fonamental per a eixa consecució i un magnífic aval per a la transició al model autònomic des de l’escola municipal de què era alma mater, anant, per tant i en alguna mesura, en contra del que bé podia haver sigut el seu legítim interés particular.
Per això, per tot i per tant: gràcies Bárbara.
Finalitze. I vull fer-ho expressant el meu més sentit agraïment en nom propi i en el de tota la Corporació, cap a aquelles persones, entitats i institucions que des de l’àmbit de la cultura, l’educació o la sanitat, la seguretat ciutadana, l’esport, la festa, el turisme o la informació, contribuïxen dia a dia a fer de Benidorm, de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, un lloc on continuen primant els valors que ens unixen i el progrés de la nostra societat per damunt de qualsevol altre interés.
Moltes gràcies.
Feliç Dia de la Comunitat Valenciana.
Feliç 9 d’octubre.